El resultat del tractament depèn del reposicionament anatòmic del bloc de fractura, de la forta fixació de la fractura, de la preservació de la bona cobertura de teixits tous i de l’exercici funcional precoç.
Anatomia
ElHúmer distales divideix en una columna medial i una columna lateral (figura 1).
Figura 1 L’humerus distal consta d’una columna medial i lateral
La columna medial inclou la porció medial de l’epifisi humeral, l’epicondil medial de l’húmer i el còndil humeral medial, inclòs el lliscament humeral.
La columna lateral que inclou la porció lateral de l’epifisi humeral, l’epicondil extern de l’húmer i el còndil extern de l’húmer incloent la tuberositat humeral.
Entre les dues columnes laterals hi ha la fossa coronoide anterior i la fossa humeral posterior.
Mecanisme de lesió
Les fractures supracondils de l’húmer són sovint causades per caigudes de llocs alts.
Els pacients més joves amb fractures intra-articulars són sovint causades per lesions violentes d’alta energia, però els pacients grans poden tenir fractures intra-articulars de lesions violentes d’energia inferior a causa d’osteoporosi.
Mecanografia
(a) Hi ha fractures supracondils, fractures condiloses i fractures intercondil·lars.
(b) Fractures supracondil·lars de l'húmer: el lloc de fractura es troba a sobre de la fossa del falcó.
(c) Fractura condil·lar humeral: el lloc de la fractura es troba a la fossa del falcó.
(d) Fractura intercondil·lar de l'húmer: el lloc de fractura es troba entre els dos condils distals de l'húmer.
Figura 2 Tipus AO
Escriptura de fractura humeral AO (Figura 2)
Tipus A: fractures extra-articulars.
Tipus B: fractura que implica la superfície articular (fractura d'una sola columna).
Tipus C: Separació completa de la superfície articular de l’húmer distal de la tija humeral (fractura bicolumnar).
Cada tipus es divideix en 3 subtipus segons el grau de cominució de la fractura (1 ~ 3 subtipus amb un grau de comandament creixent en aquest ordre).
Figura 3 Riseborough-Radin Tipus
Riseborough-Radin Tipus de fractures intercondil·lars de l’húmer (tots els tipus inclouen la porció supracondil·lar de l’húmer)
Tipus I: fractura sense desplaçament entre la tuberositat humeral i el talus.
Tipus II: fractura intercondil·lar de l’húmer amb desplaçament de la massa de fractura del còndil sense deformitat rotacional.
Tipus III: fractura intercondil·lar de l’húmer amb desplaçament del fragment de fractura del còndil amb deformitat rotacional.
Tipus IV: fractura comminuada severa de la superfície articular d’un o ambdós condils (figura 3).
Figura 4 Fractura de tuberositat humeral de tipus I
Figura 5 Escenificació de fractura de tuberositat humeral
Fractura de la tuberositat humeral: lesió de cisalla de l’húmer distal
Tipus I: fractura de tota la tuberositat humeral, inclosa la vora lateral del talus humeral (fractura de Stehn-Steinthal) (Figura 4).
Tipus II: fractura subcondral del cartílag articular de la tuberositat humeral (fractura de Kocher-Lorenz).
Tipus III: Fractura Cominuïda de la tuberositat humeral (figura 5).
Tractament no operatiu
Els mètodes de tractament no operatius per a fractures humerals distals tenen un paper limitat. L’objectiu del tractament no operatiu és: moviment articular precoç per evitar la rigidesa articular; Els pacients grans, que pateixen majoritàriament de múltiples malalties compostes, haurien de ser tractats amb un mètode senzill d’escalfar l’articulació del colze en 60 ° de flexió durant 2-3 setmanes, seguit d’activitat lleugera.
Tractament quirúrgic
L’objectiu del tractament és restaurar el rang funcional sense dolor de l’articulació (30 ° d’extensió del colze, 130 ° de flexió del colze, 50 ° de rotació anterior i posterior); La fixació interna ferma i estable de la fractura permet l’inici d’exercicis funcionals del colze després de la curació de les ferides a la pell; La fixació de doble placa de l’húmer distal inclou: fixació de plaques dobles medials i posteriors, o béMedial i lateralFixació de la placa doble.
Mètode quirúrgic
(a) El pacient es col·loca en una posició lateral cap amunt amb un revestiment situat sota l'extremitat afectada.
Identificació i protecció dels nervis medians i radials intraoperatòriament.
El colze posterior es pot ampliar accés quirúrgic: osteotomia de falcó ulnar o retracció tríceps per exposar fractures articulars profundes
Osteotomia Ulnar Hawkeye: exposició adequada, especialment per a fractures commínies de la superfície articular. Tot i això, la fractura no sindical sovint es produeix al lloc d’osteotomia. La taxa de no-sindical de fractura s’ha reduït significativament amb l’osteotomia de falcó ulnar millorada (osteotomia herringbone) i la fixació de fixació de la banda de transtensió o la placa.
L’exposició a la retracció del tríceps es pot aplicar a fractures de blocs humerals distals amb comminució articular i l’exposició ampliada de la diapositiva humeral pot tallar i exposar la punta del falcó ulnar a uns 1 cm.
S'ha trobat que les dues plaques es poden situar ortogonalment o en paral·lel, depenent del tipus de fractura en què s'han de col·locar les plaques.
Les fractures de superfície articulars s’han de restaurar a una superfície articular plana i fixar -se a la tija humeral.
Figura 6 Fixació interna postoperatòria de la fractura del colze
La fixació temporal del bloc de fractura es va realitzar aplicant un fil K, després de la qual es va retallar la placa de compressió de potència de 3,5 mm a la forma de la placa segons la forma darrere de la columna lateral de l’húmer distal, i la placa de reconstrucció de 3,5 mm es va retallar a la forma de la columna medial, de manera que els dos costats de la placa s’ajustarien a la superfície d’os (la nova placa de desfasament podia simplificar el procés. (Figura 6).
Tingueu cura de no arreglar el fragment de la fractura de la superfície articular amb cargols corticals tot filats amb pressió des de la medial fins al costat lateral.
El lloc de migració de l'Epifisi-Humerus és important per evitar la no sunda de la fractura.
Donant un farcit d’empelt òssia al lloc del defecte òssia, aplicant empelts d’os cancellosos ilíacs per omplir el defecte de la fractura de compressió: columna medial, superfície articular i columna lateral, empeltant l’os cancellós al costat amb un defecte d’os de compressió intacta a l’epifisi.
Recordeu els punts clau de fixació.
Fixació del fragment de fractura distal amb tantscargolsel més possible.
Fixació de tants fragments de fractura fragmentària possible amb cargols que es creuen medialment a lateralment.
Les plaques d’acer s’han de col·locar als costats medials i laterals de l’húmer distal.
Opcions de tractament: artroplàstia total del colze
Per als pacients amb fractures o osteoporosi greus, l’artroplàstia total del colze pot restablir el moviment de l’articulació del colze i la funció de la mà després dels pacients menys exigents; La tècnica quirúrgica és similar a l’artroplàstia total per a canvis degeneratius de l’articulació del colze.
(1) Aplicació d'una pròtesi de tipus tija llarga per evitar l'extensió de fractura proximal.
(2) Resum de les operacions quirúrgiques.
(a) El procediment es realitza mitjançant un enfocament de colze posterior, amb passos similars als que s'utilitzen per a la incisió de fractura humeral distal i la fixació interna (ORIF).
Anteriorització del nervi ulnar.
Accediu a les dues cares del tríceps per eliminar l’os fragmentat (punt clau: No talleu l’aturada del tríceps al lloc Ulnar Hawk).
Es pot eliminar tot l’húmer distal, inclosa la fossa de falcó i s’ajusta una pròtesi, que no deixarà cap seqüele significativa si s’elimina un i a 2 cm addicionals
Ajust de la tensió intrínseca del múscul del tríceps durant l’adaptació de la pròtesi humeral després de l’excisió del còndil humeral.
Excisió de la punta de l’eminència ulnar proximal per permetre un millor accés per a l’exposició i la instal·lació del component de pròtesi ulnar (figura 7).
Figura 7 Artroplàstia del colze
Atenció postoperatòria
S’ha d’eliminar la fixació postoperatòria de l’aspecte posterior de l’articulació del colze un cop es cura la ferida de la pell del pacient i s’han d’iniciar exercicis funcionals actius amb assistència; L’articulació del colze s’ha de fixar durant un temps suficient després de la substitució total de l’articulació per promoure la curació de ferides de la pell (l’articulació del colze es pot fixar en posició recta durant dues setmanes després de la cirurgia per ajudar a obtenir una millor funció d’extensió); Ara s’utilitza habitualment una fèrula fixa desmuntable per facilitar els exercicis de moviment quan es pot eliminar amb freqüència per protegir millor l’extremitat afectada; L’exercici funcional actiu s’inicia generalment 6-8 setmanes després que la ferida de la pell s’hagi curat completament.
Atenció postoperatòria
S’ha d’eliminar la fixació postoperatòria de l’aspecte posterior de l’articulació del colze un cop es cura la ferida de la pell del pacient i s’han d’iniciar exercicis funcionals actius amb assistència; L’articulació del colze s’ha de fixar durant un temps suficient després de la substitució total de l’articulació per promoure la curació de ferides de la pell (l’articulació del colze es pot fixar en posició recta durant dues setmanes després de la cirurgia per ajudar a obtenir una millor funció d’extensió); Ara s’utilitza habitualment una fèrula fixa desmuntable per facilitar els exercicis de moviment quan es pot eliminar amb freqüència per protegir millor l’extremitat afectada; L’exercici funcional actiu s’inicia generalment 6-8 setmanes després que la ferida de la pell s’hagi curat completament.
Posada Posada: 03-03-2022
