Les fractures del radi distal són unes de les més comunesfracturesen la pràctica clínica. Per a la majoria de fractures distals, es poden aconseguir bons resultats terapèutics mitjançant una placa d'abordatge palmar i una fixació interna amb cargol. A més, hi ha diversos tipus especials de fractures del radi distal, com ara fractures de Barton, fractures de punxó,Fractures del xofer, etc., cadascuna requerint enfocaments de tractament específics. Estudiosos estrangers, en els seus estudis de grans mostres de casos de fractura de radi distal, han identificat un tipus particular en què una part de l'articulació implica una fractura de radi distal, i els fragments d'os formen una estructura cònica amb una base "triangular" (tetràedre), anomenada tipus "tetràedre".
Concepte de fractura del radi distal de tipus "tetraedre": En aquest tipus de fractura del radi distal, la fractura es produeix dins d'una porció de l'articulació, afectant tant les facetes estiloides palmo-cubitals com la radial, amb una configuració triangular transversal. La línia de fractura s'estén fins a l'extrem distal del radi.
La singularitat d'aquesta fractura es reflecteix en les característiques distintives dels fragments d'os palmo-cubital del radi. D'una banda, la fossa lunar formada per aquests fragments d'os palmo-cubital serveix com a suport físic contra la luxació volar dels ossos carpians. La pèrdua de suport d'aquesta estructura provoca una luxació volar de l'articulació del canell. D'altra banda, com a component de la superfície articular radial de l'articulació radiocubital distal, restaurar aquest fragment d'os a la seva posició anatòmica és un requisit previ per recuperar l'estabilitat de l'articulació radiocubital distal.
La imatge següent il·lustra el cas 1: Manifestacions per imatge d'una fractura típica del radi distal de tipus "tetraedre".
En un estudi que va abastar cinc anys, es van identificar set casos d'aquest tipus de fractura. Pel que fa a les indicacions quirúrgiques, per a tres casos, inclòs el Cas 1 de la imatge superior, on inicialment hi havia fractures no desplaçades, es va optar inicialment per un tractament conservador. Tanmateix, durant el seguiment, els tres casos van experimentar desplaçament de la fractura, cosa que va conduir a una posterior cirurgia de fixació interna. Això suggereix un alt nivell d'inestabilitat i un risc significatiu de redesplaçament en fractures d'aquest tipus, cosa que emfatitza una forta indicació d'intervenció quirúrgica.
Pel que fa al tractament, dos casos es van sotmetre inicialment a un abordatge palmar tradicional amb flexor radial del carp (FCR) per a la fixació interna amb placa i cargol. En un d'aquests casos, la fixació va fallar, provocant un desplaçament ossi. Posteriorment, es va emprar un abordatge palmo-cubital i es va realitzar una fixació específica amb una placa de columna per a la revisió de la columna central. Després que es produís el fracàs de la fixació, els cinc casos posteriors es van sotmetre a un abordatge palmo-cubital i es van fixar amb plaques de 2,0 mm o 2,4 mm.
Cas 2: Utilitzant l'abordatge volar convencional amb flexor radial del carp (FCR), es va realitzar una fixació amb una placa palmar. Postoperatòriament, es va observar una luxació anterior de l'articulació del canell, cosa que indica una fallada de fixació.
Per al Cas 2, l'ús de l'abordatge palmar-cubital i la revisió amb una placa de columna van donar lloc a una posició satisfactòria per a la fixació interna.
Tenint en compte les deficiències de les plaques convencionals per a fractures de radi distal a l'hora de fixar aquest fragment ossi en particular, hi ha dos problemes principals. En primer lloc, l'ús de l'abordatge volar amb el flexor radial del carp (FCR) pot resultar en una exposició inadequada. En segon lloc, la gran mida dels cargols de la placa de bloqueig palmar pot no fixar amb precisió els fragments ossis petits i podria desplaçar-los inserint cargols als espais entre els fragments.
Per tant, els estudiosos suggereixen l'ús de plaques de bloqueig de 2,0 mm o 2,4 mm per a la fixació específica del fragment ossi de la columna central. A més de la placa de suport, l'ús de dos cargols per fixar el fragment ossi i la neutralització de la placa per protegir els cargols també és una opció alternativa de fixació interna.
En aquest cas, després de fixar el fragment d'os amb dos cargols, es va inserir la placa per protegir els cargols.
En resum, la fractura de radi distal de tipus "tetraedre" presenta les següents característiques:
1. Baixa incidència amb una alta taxa de diagnòstic erroni inicial amb radiografia simple.
2. Alt risc d'inestabilitat, amb tendència al redisplaçament durant el tractament conservador.
3. Les plaques de bloqueig palmar convencionals per a fractures de radi distal tenen una força de fixació feble i es recomana utilitzar plaques de bloqueig de 2,0 mm o 2,4 mm per a una fixació específica.
Donades aquestes característiques, en la pràctica clínica, és recomanable realitzar tomografies computades o reexàmens periòdics en pacients amb símptomes significatius al canell però radiografies negatives. Per a aquest tipus defractura, es recomana una intervenció quirúrgica precoç amb una placa específica per a la columna per prevenir complicacions posteriors.
Data de publicació: 13 d'octubre de 2023
