Les fractures de radi distal són una de les més comunesfracturesen pràctica clínica. Per a la majoria de fractures distals, es poden obtenir bons resultats terapèutics mitjançant la placa d’aproximació palmar i cargolar la fixació interna. A més, hi ha diversos tipus especials de fractures de radi distal, com ara fractures de Barton, fractures de punxó,Fractures del xofer, etc., cadascun que requereix enfocaments específics de tractament. Els estudiosos estrangers, en els seus estudis de grans mostres de casos de fractura de radi distal, han identificat un tipus particular on una part de l’articulació implica una fractura de radi distal i els fragments d’os formen una estructura cònica amb una base “triangular” (tetraedre), referida a tipus “tetraedre”.
Concepte de fractura de radi distal de tipus "tetraedre": en aquest tipus de fractura de radi distal, la fractura es produeix dins d'una porció de l'articulació, que implica tant les facetes estiloides palmares i radials, amb una configuració triangular transversal. La línia de fractura s’estén fins a l’extrem distal del radi.
La singularitat d’aquesta fractura es reflecteix en els trets distintius dels fragments d’os del costat palmar-ulnar del radi. D’una banda, la fossa lunar formada per aquests fragments d’os laterals-ulnaris palmars serveix de suport físic contra la luxació volar dels ossos carpins. La pèrdua de suport d'aquesta estructura produeix una luxació volada de l'articulació del canell. D'altra banda, com a component de la superfície articular radial de l'articulació radioulnar distal, restaurar aquest fragment ossi a la seva posició anatòmica és un requisit previ per recuperar l'estabilitat en l'articulació radioulnar distal.
La imatge següent il·lustra el cas 1: Manifestacions d’imatge d’una típica fractura de radi distal de tipus “tetraedre”.
En un estudi que abastava cinc anys, es van identificar set casos d’aquest tipus de fractura. Pel que fa a les indicacions quirúrgiques, per a tres casos, inclòs el cas 1 a la imatge de dalt, on inicialment es van triar el tractament conservador. No obstant això, durant el seguiment, els tres casos van experimentar desplaçaments de fractura, donant lloc a una cirurgia de fixació interna posterior. Això suggereix un alt nivell d’inestabilitat i un risc important de reducció en fractures d’aquest tipus, posant èmfasi en una forta indicació per a la intervenció quirúrgica.
En termes de tractament, dos casos es van sotmetre inicialment a un enfocament volar tradicional amb flexor carpi radialis (FCR) per a la placa i la fixació interna de cargol. En un d’aquests casos, la fixació va fallar, donant lloc a desplaçament òssia. Posteriorment, es va utilitzar un enfocament palmar-ulnar i es va realitzar una fixació específica amb una placa de columna per a la revisió de la columna central. Després de l'aparició de fallades de fixació, els cinc casos posteriors van patir un enfocament palmar-ulnar i es van fixar amb plaques de 2,0 mm o 2,4 mm.
Cas 2: Utilitzant l’enfocament de VOLAR convencional amb flexor carpi radialis (FCR), es va realitzar una fixació amb una placa palmar. Postoperatòriament, es va observar una luxació anterior de l’articulació del canell, cosa que indica una fallada de fixació.
Per al cas 2, utilitzar l’enfocament palmar-ulnar i la revisió amb una placa de columna va donar lloc a una posició satisfactòria per a la fixació interna.
Tenint en compte les mancances de plaques de fractura de radi distal convencionals per arreglar aquest fragment ossi particular, hi ha dos problemes principals. En primer lloc, l’ús de l’enfocament VOLAR amb el flexor carpi radialis (FCR) pot donar lloc a una exposició inadequada. En segon lloc, pot ser que la gran mida dels cargols de la placa de bloqueig de palmar no pugui assegurar precisament fragments d’os petits i podrien desplaçar-los inserint cargols en els buits entre els fragments.
Per tant, els estudiosos suggereixen l’ús de plaques de bloqueig de 2,0 mm o 2,4 mm per a la fixació específica del fragment d’os de la columna central. A més de la placa de suport, utilitzar dos cargols per arreglar el fragment ossi i neutralitzar la placa per protegir els cargols també és una opció alternativa de fixació interna.
En aquest cas, després de fixar el fragment d’os amb dos cargols, es va inserir la placa per protegir els cargols.
En resum, la fractura del radi distal de tipus "tetraedre" presenta les següents característiques:
1.
2. El risc elevat d’inestabilitat, amb una tendència a la redacció durant el tractament conservador.
3. Les plaques de bloqueig de palmares convencionals per a fractures de radi distal tenen una força de fixació feble i es recomana utilitzar plaques de bloqueig de 2,0 mm o 2,4 mm per a una fixació específica.
Tenint en compte aquestes característiques, en la pràctica clínica, és recomanable realitzar exploracions de TC o reexaminacions periòdiques per a pacients amb símptomes significatius del canell, però radiografies negatives. Per a aquest tipus defractura, es recomana una intervenció quirúrgica precoç amb una placa específica de la columna per evitar complicacions més endavant.
Posat Post: 13-2023 d'octubre
