El 46% de les fractures rotacionals del turmell van acompanyades de fractures mal·leolars posteriors. L'abordatge posterolateral per a la visualització i fixació directa del mal·lèol posterior és una tècnica quirúrgica d'ús comú, que ofereix millors avantatges biomecànics en comparació amb la reducció tancada i la fixació amb cargols anteroposterior. Tanmateix, per a fragments de fractura mal·leolar posterior més grans o fractures mal·leolars posteriors que impliquen el col·licle posterior del mal·lèol medial, l'abordatge posteromedial proporciona una millor visió quirúrgica.
Per comparar el rang d'exposició del mal·lèol posterior, la tensió sobre el feix neurovascular i la distància entre la incisió i el feix neurovascular en tres enfocaments posteromedials diferents, els investigadors van dur a terme un estudi cadavèric. Els resultats s'han publicat recentment a la revista FAS. Les troballes es resumeixen de la manera següent:
Actualment, hi ha tres enfocaments posteromedials principals per exposar el mal·lèol posterior:
1. Abordatge posteromedial medial (mePM): aquest abordatge s'introdueix entre la vora posterior del mal·lèol medial i el tendó del tibial posterior (la figura 1 mostra el tendó del tibial posterior).
2. Abordatge posteromedial modificat (moPM): aquest abordatge s'introdueix entre el tendó del tibial posterior i el tendó del flexor llarg dels dits (la figura 1 mostra el tendó del tibial posterior i la figura 2 mostra el tendó del flexor llarg dels dits).
3. Abordatge posteromedial (PM): Aquest abordatge entra entre la vora medial del tendó d'Aquil·les i el tendó del flexor de l'hallux longus (la figura 3 mostra el tendó d'Aquil·les i la figura 4 mostra el tendó del flexor de l'hallux longus).
Pel que fa a la tensió sobre el feix neurovascular, l'abordatge PM té una tensió més baixa a 6,18 N en comparació amb els abordatges mePM i moPM, cosa que indica una menor probabilitat de lesió per tracció intraoperatòria al feix neurovascular.
Pel que fa al rang d'exposició del mal·lèol posterior, l'enfocament PM també ofereix una exposició més gran, permetent una visibilitat del 71% del mal·lèol posterior. En comparació, els enfocaments mePM i moPM permeten una exposició del 48,5% i el 57% del mal·lèol posterior, respectivament.
● El diagrama il·lustra el rang d'exposició del mal·lèol posterior per als tres enfocaments. AB representa el rang general del mal·lèol posterior, CD representa el rang exposat i CD/AB és la relació d'exposició. De dalt a baix, es mostren els rangs d'exposició per a mePM, moPM i PM. És evident que l'enfocament PM té el rang d'exposició més gran.
Pel que fa a la distància entre la incisió i el feix neurovascular, l'abordatge PM també té la distància més gran, que mesura 25,5 mm. Això és més gran que els 17,25 mm del mePM i els 7,5 mm del moPM. Això indica que l'abordatge PM té la menor probabilitat de lesió del feix neurovascular durant la cirurgia.
● El diagrama mostra les distàncies entre la incisió i el feix neurovascular per als tres enfocaments. D'esquerra a dreta, es representen les distàncies per als enfocaments mePM, moPM i PM. És evident que l'enfocament PM té la distància més gran del feix neurovascular.
Data de publicació: 31 de maig de 2024
