El 46% de les fractures del turmell rotacional van acompanyades de fractures malleolars posteriors. L’enfocament posterolateral per a la visualització directa i la fixació del malleol posterior és una tècnica quirúrgica d’ús comú, que ofereix millors avantatges biomecànics en comparació amb la reducció tancada i la fixació anteroposterior del cargol. No obstant això, per a fragments de fractura malleolar posterior més grans o fractures malleolars posteriors que impliquen el col·lícula posterior del malleol medial, l’enfocament posteromedial proporciona una millor visió quirúrgica.
Per comparar el rang d’exposició del malleol posterior, la tensió del paquet neurovascular i la distància entre la incisió i el paquet neurovascular a través de tres enfocaments posteromedials diferents, els investigadors van realitzar un estudi cadàver. Els resultats es van publicar recentment al FAS Journal. Les troballes es resumeixen de la manera següent:
Actualment, hi ha tres principals enfocaments posteromedials per exposar el malleol posterior:
1. Aproximació posteromedial medial (MEPM): Aquest enfocament entra entre la vora posterior del malleol medial i el tendó posterior tibialis (la figura 1 mostra el tendó posterior tibialis).
2. Aproximació posteromedial modificada (MOPM): aquest enfocament entra entre el tendó posterior de Tibialis i el tendó Flexor Digitorum Longus (la figura 1 mostra el tendó posterior tibialis i la figura 2 mostra el tendó flexor digitorum longus).
3. Aproximació posteromedial (PM): Aquest enfocament entra entre la vora medial del tendó d’Aquil·les i el tendó flexor al·lucis longus (la figura 3 mostra el tendó d’Aquil·les i la figura 4 mostra el tendó flexor halucis longus).
Pel que fa a la tensió del paquet neurovascular, l’enfocament PM té una tensió inferior a 6.18N en comparació amb els enfocaments MEPM i MOPM, cosa que indica una menor probabilitat de lesions de tracció intraoperatòria al paquet neurovascular.
Pel que fa al rang d’exposició del malleol posterior, l’enfocament PM també ofereix una major exposició, permetent el 71% de visibilitat del malleol posterior. En comparació, els enfocaments MEPM i MOPM permeten exposició al 48,5% i al 57% del malleol posterior, respectivament.
● El diagrama il·lustra el rang d’exposició del malleol posterior per als tres enfocaments. AB representa el rang global del Malleolus posterior, la CD representa el rang exposat i CD/AB és la relació d’exposició. De dalt a baix, es mostra l'exposició per a MEPM, MOPM i PM. És evident que l’enfocament del PM té el rang d’exposició més gran.
Pel que fa a la distància entre la incisió i el paquet neurovascular, l’enfocament PM també té la distància més gran, de 25,5 mm. Això és més gran que els 17,25 mm de MEPM i els 7,5 mm de la MOPM. Això indica que l’enfocament de PM té la menor probabilitat de lesió neurovascular de paquets durant la cirurgia.
● El diagrama mostra les distàncies entre la incisió i el paquet neurovascular dels tres enfocaments. D’esquerra a dreta, es mostren les distàncies dels enfocaments MEPM, MOPM i PM. És evident que l’enfocament del PM té la distància més gran del paquet neurovascular.
Posada Posada: maig-31-2024
