Els errors del pacient quirúrgic i del lloc són greus i es poden prevenir. Segons la Comissió Mixta d'Acreditació d'Organitzacions Sanitàries, aquests errors es poden cometre fins a un 41% de les cirurgies ortopèdiques/pediàtriques. Per a la cirurgia de la columna vertebral, es produeix un error del lloc quirúrgic quan un segment vertebral o una lateralització són incorrectes. A més de no abordar els símptomes i la patologia del pacient, els errors de segmentació poden provocar nous problemes mèdics com la degeneració accelerada del disc o la inestabilitat de la columna vertebral en segments normals o asimptomàtics.
També hi ha problemes legals associats amb errors de segmentació en la cirurgia de la columna vertebral, i el públic, les agències governamentals, els hospitals i les societats de cirurgians tenen tolerància zero per a aquests errors. Moltes cirurgies de la columna vertebral, com la discectomia, la fusió, la descompressió de la laminectomia i la cifoplàstia, es realitzen mitjançant un enfocament posterior, i el posicionament adequat és important. Malgrat la tecnologia d'imatge actual, encara es produeixen errors de segmentació, amb taxes d'incidència que oscil·len entre el 0,032% i el 15% a la literatura. No hi ha cap conclusió sobre quin mètode de localització és el més precís.
Els estudiosos del Departament de Cirurgia Ortopèdica de la Mount Sinai School of Medicine, EUA, van dur a terme un estudi de qüestionari en línia que suggereix que la gran majoria dels cirurgians de columna utilitzen només uns quants mètodes de localització i que l'aclariment de les causes habituals d'error pot ser eficaç en reduint els errors de segmentació quirúrgica, en un article publicat el maig de 2014 a Spine J. L'estudi es va realitzar mitjançant un qüestionari enviat per correu electrònic. L'estudi es va realitzar mitjançant un enllaç enviat per correu electrònic a un qüestionari enviat als membres de la North American Spine Society (inclosos cirurgians ortopèdics i neurocirurgians). El qüestionari es va enviar només una vegada, tal com recomana la North American Spine Society. Un total de 2338 metges el van rebre, 532 van obrir l'enllaç i 173 (taxa de resposta del 7,4%) van omplir el qüestionari. El setanta-dos per cent dels participants eren cirurgians ortopèdics, el 28% eren neurocirurgians i el 73% eren metges de columna en formació.
El qüestionari constava d'un total de 8 preguntes (Fig. 1) que cobrien els mètodes de localització més utilitzats (tant fites anatòmiques com localització d'imatge), la incidència d'errors segmentaris quirúrgics i l'associació entre mètodes de localització i errors segmentaris. El qüestionari no va ser provat ni validat pilot. El qüestionari permet múltiples opcions de resposta.
Figura 1 Vuit preguntes del qüestionari. Els resultats van mostrar que la fluoroscòpia intraoperatòria era el mètode de localització més utilitzat per a la cirurgia posterior de la columna toràcica i lumbar (89% i 86%, respectivament), seguit de radiografies (54% i 58%, respectivament). 76 metges van optar per utilitzar una combinació d'ambdós mètodes per a la localització. Els processos espinosos i els corresponents pedicles van ser els punts de referència anatòmics més utilitzats per a la cirurgia de la columna toràcica i lumbar (67% i 59%), seguits de les apòfisis espinoses (49% i 52%) (Fig. 2). El 68% dels metges van admetre haver comès errors de localització segmentària en la seva consulta, alguns dels quals es van corregir intraoperatòriament (fig. 3).
Fig. 2 Mètodes d'imatge i localització de fites anatòmiques utilitzats.
Fig. 3 Correcció mèdica i intraoperatòria d'errors del segment quirúrgic.
Per als errors de localització, el 56% d'aquests metges van utilitzar radiografies preoperatòries i el 44% van utilitzar fluoroscòpia intraoperatòria. Els motius habituals dels errors de posicionament preoperatori eren la no visualització d'un punt de referència conegut (p. ex., la columna sacra no es va incloure a la ressonància magnètica), les variacions anatòmiques (vèrtebres desplaçades lumbars o costelles de 13 arrels) i les ambigüitats segmentàries a causa del físic del pacient. condició (visualització de raigs X subòptima). Les causes habituals d'errors de posicionament intraoperatoris inclouen una comunicació inadequada amb el fluoroscopista, la fallada en el reposicionament després de la posició (moviment de l'agulla de posicionament després de la fluoroscòpia) i els punts de referència incorrectes durant el posicionament (lumbar 3/4 de les costelles cap avall) (Figura 4).
Fig. 4 Causes dels errors de localització preoperatoris i intraoperatoris.
Els resultats anteriors mostren que, tot i que hi ha molts mètodes de localització, la gran majoria dels cirurgians n'utilitzen només alguns. Tot i que els errors de segmentació quirúrgica són rars, l'ideal és que estiguin absents. No hi ha una manera estàndard d'eliminar aquests errors; no obstant això, prendre el temps per realitzar el posicionament i identificar les causes habituals dels errors de posicionament pot ajudar a reduir la incidència d'errors segmentaris quirúrgics a la columna toracolumbar.
Hora de publicació: 24-jul-2024
