Els errors del pacient i del lloc quirúrgic són greus i evitables. Segons la Comissió Conjunta d'Acreditació d'Organitzacions Sanitàries, aquests errors es poden cometre en fins a un 41% de les cirurgies ortopèdiques/pediàtriques. En la cirurgia de columna vertebral, es produeix un error del lloc quirúrgic quan un segment vertebral o una lateralització són incorrectes. A més de no abordar els símptomes i la patologia del pacient, els errors segmentaris poden provocar nous problemes mèdics com ara la degeneració accelerada del disc o la inestabilitat espinal en segments que d'altra manera serien asimptomàtics o normals.
També hi ha problemes legals associats amb els errors segmentaris en la cirurgia de columna vertebral, i el públic, les agències governamentals, els hospitals i les societats de cirurgians tenen tolerància zero per a aquests errors. Moltes cirurgies de columna vertebral, com ara la discectomia, la fusió, la laminectomia amb descompressió i la cifoplàstia, es realitzen mitjançant un abordatge posterior, i el posicionament adequat és important. Malgrat la tecnologia d'imatge actual, encara es produeixen errors segmentaris, amb taxes d'incidència que oscil·len entre el 0,032% i el 15% reportades a la literatura. No hi ha cap conclusió sobre quin mètode de localització és el més precís.
Estudiants del Departament de Cirurgia Ortopèdica de la Facultat de Medicina Mount Sinai, EUA, van dur a terme un estudi amb qüestionari en línia que suggereix que la gran majoria de cirurgians de columna vertebral només utilitzen uns quants mètodes de localització, i que l'aclariment de les causes habituals d'error pot ser eficaç per reduir els errors segmentaris quirúrgics, en un article publicat el maig de 2014 a Spine J. L'estudi es va dur a terme mitjançant un qüestionari enviat per correu electrònic. L'estudi es va dur a terme mitjançant un enllaç enviat per correu electrònic a un qüestionari enviat als membres de la North American Spine Society (inclosos cirurgians ortopèdics i neurocirurgians). El qüestionari només es va enviar una vegada, tal com recomana la North American Spine Society. Un total de 2338 metges el van rebre, 532 van obrir l'enllaç i 173 (taxa de resposta del 7,4%) van completar el qüestionari. El setanta-dos per cent dels que el van completar eren cirurgians ortopèdics, el 28% eren neurocirurgians i el 73% eren metges de columna vertebral en formació.
El qüestionari constava d'un total de 8 preguntes (Fig. 1) que cobrien els mètodes de localització més utilitzats (tant punts de referència anatòmics com localització per imatge), la incidència d'errors segmentaris quirúrgics i l'associació entre els mètodes de localització i els errors segmentaris. El qüestionari no es va sotmetre a una prova pilot ni es va validar. El qüestionari permet múltiples opcions de resposta.
Figura 1 Vuit preguntes del qüestionari. Els resultats van mostrar que la fluoroscòpia intraoperatòria va ser el mètode de localització més utilitzat per a la cirurgia posterior de la columna toràcica i lumbar (89% i 86%, respectivament), seguida de les radiografies (54% i 58%, respectivament). 76 metges van optar per utilitzar una combinació d'ambdós mètodes per a la localització. Les apòfisis espinoses i els pedicles corresponents van ser els punts de referència anatòmics més utilitzats per a la cirurgia de la columna toràcica i lumbar (67% i 59%), seguits de les apòfisis espinoses (49% i 52%) (Fig. 2). El 68% dels metges van admetre que havien comès errors de localització segmentària en la seva pràctica, alguns dels quals es van corregir intraoperatòriament (Fig. 3).
Fig. 2 Mètodes d'imatge i localització de punts de referència anatòmics utilitzats.
Fig. 3 Correcció mèdica i intraoperatòria d'errors del segment quirúrgic.
Pel que fa als errors de localització, el 56% d'aquests metges van utilitzar radiografies preoperatòries i el 44% van utilitzar fluoroscòpia intraoperatòria. Els motius habituals dels errors de posicionament preoperatori van ser la incapacitat de visualitzar un punt de referència conegut (per exemple, la columna sacra no es va incloure a la ressonància magnètica), variacions anatòmiques (vèrtebres lumbars desplaçades o costelles de 13 arrels) i ambigüitats segmentàries a causa de l'estat físic del pacient (visualització subòptima de la radiografia). Les causes comunes dels errors de posicionament intraoperatori inclouen una comunicació inadequada amb el fluoroscopista, la fallada de reposicionament després del posicionament (moviment de l'agulla de posicionament després de la fluoroscòpia) i punts de referència incorrectes durant el posicionament (3/4 lumbars des de les costelles cap avall) (Figura 4).
Fig. 4 Motius dels errors de localització preoperatoris i intraoperatoris.
Els resultats anteriors mostren que, tot i que hi ha molts mètodes de localització, la gran majoria de cirurgians només en fan servir uns quants. Tot i que els errors segmentaris quirúrgics són rars, idealment són absents. No hi ha cap manera estàndard d'eliminar aquests errors; tanmateix, prendre's el temps necessari per realitzar el posicionament i identificar les causes habituals dels errors de posicionament pot ajudar a reduir la incidència d'errors segmentaris quirúrgics a la columna toracolumbar.
Data de publicació: 24 de juliol de 2024
