El pacient quirúrgic i els errors del lloc són greus i evitables. Segons la Comissió Paritària sobre Acreditació d’organitzacions sanitàries, aquests errors es poden cometre fins a un 41% de les cirurgies ortopèdiques/pediàtriques. Per a la cirurgia de la columna vertebral, es produeix un error del lloc quirúrgic quan un segment vertebral o lateralització és incorrecte. A més de no abordar els símptomes i la patologia del pacient, els errors segmentals poden comportar nous problemes mèdics com la degeneració del disc accelerat o la inestabilitat espinal en segments asimptomàtics o normals.
També hi ha problemes legals associats als errors segmentals en la cirurgia de la columna vertebral, i les agències públiques, governamentals, hospitals i societats de cirurgians tenen tolerància zero per aquests errors. Moltes cirurgies espinals, com la discectomia, la fusió, la descompressió laminectomia i la kifoplàstia, es realitzen mitjançant un enfocament posterior i és important un posicionament adequat. Malgrat la tecnologia d’imatges actuals, encara es produeixen errors segmentals, amb taxes d’incidència que van del 0,032% al 15% reportades a la literatura. No hi ha cap conclusió sobre quin mètode de localització és més precís.
Els estudiosos del Departament de Cirurgia Ortopèdica de la Mount Sinai School of Medicine, EUA, van realitzar un estudi del qüestionari en línia que suggereix que la gran majoria dels cirurgians de la columna vertebral utilitzen només uns quants mètodes de localització i que l’aclariment de les causes habituals d’error pot ser efectiva per reduir errors segments quirúrgics, en un article publicat a la secció J. L’estudi es va realitzar amb un qüestionari per correu electrònic. L’estudi es va realitzar mitjançant un enllaç per correu electrònic a un qüestionari enviat a membres de la North American Spine Society (inclosos cirurgians ortopèdics i neurocirurgians). El qüestionari només es va enviar una vegada, tal com recomana la North American Spine Society. Un total de 2338 metges el van rebre, 532 van obrir l'enllaç i 173 (taxa de resposta del 7,4%) van completar el qüestionari. El setanta-dos per cent dels completadors eren cirurgians ortopèdics, el 28% eren neurocirurgians i el 73% eren metges de columna vertebral en formació.
El qüestionari consistia en un total de 8 preguntes (Fig. 1) que abastaven els mètodes de localització més utilitzats (tant fites anatòmiques com la localització d’imatge), la incidència d’errors segments quirúrgics i l’associació entre mètodes de localització i errors de segmentals. El qüestionari no va ser provat ni validat pilot. El qüestionari permet múltiples opcions de resposta.
Figura 1 Vuit preguntes del qüestionari. Els resultats van mostrar que la fluoroscòpia intraoperatòria era el mètode de localització més utilitzat per a la cirurgia posterior toràcica i lumbar de la columna lumbar (89% i 86%, respectivament), seguit de radiografies (54% i 58%, respectivament). 76 Els metges van optar per utilitzar una combinació dels dos mètodes per a la localització. Els processos espinosos i els pedicles corresponents van ser les fites anatòmiques més utilitzades per a la cirurgia toràcica i lumbar de la columna lumbar (67% i 59%), seguides dels processos espinosos (49% i 52%) (Fig. 2). El 68% dels metges van admetre que havien comès errors de localització segmentària a la seva pràctica, alguns dels quals es van corregir intraoperatòriament (Fig. 3).
Fig. 2 Mètodes de localització de la imatge i de la fita anatòmica.
Fig. 3 Correcció del metge i intraoperatòria d’errors de segment quirúrgic.
Per als errors de localització, el 56% d’aquests metges van utilitzar radiografies preoperatòries i el 44% van utilitzar fluoroscòpia intraoperatòria. Les raons habituals dels errors de posicionament preoperatori van ser la fallida de visualitzar un punt de referència conegut (per exemple, la columna sacral no es va incloure a la ressonància magnètica), variacions anatòmiques (vèrtebres desplaçades lumbars o costelles de 13 root) i ambigüitats segmentals a causa de la condició física del pacient (pantalla de radiografia suboptimal). Les causes habituals dels errors de posicionament intraoperatori inclouen una comunicació inadequada amb el fluoroscopista, el fracàs de la reposició després del posicionament (moviment de l’agulla de posicionament després de la fluoroscòpia) i els punts de referència incorrectes durant el posicionament (lumbar 3/4 de les costelles cap avall) (figura 4).
Fig. 4 Motius dels errors de localització preoperatòria i intraoperatòria.
Els resultats anteriors mostren que, tot i que hi ha molts mètodes de localització, la gran majoria dels cirurgians utilitzen només alguns. Tot i que els errors de segmentació quirúrgica són rars, idealment estan absents. No hi ha cap manera estàndard d’eliminar aquests errors; No obstant això, prendre el temps per realitzar posicionament i identificar les causes habituals dels errors de posicionament pot ajudar a reduir la incidència d’errors de segmentals quirúrgics a la columna vertebral toracolumbar.
Posada hora: Jul-24-2024
